Caça de bruixes al BNG
Pilar Rahola
A aquestes alçades de la biografia del món, goso dir amb convicció que les forces reaccionàries de la dreta són tan malvades i perverses com ho són les forces reaccionàries d'esquerres. Totes dues han tenyit de sang i tragèdia la història d'Europa, totes dues han massacrat milions de persones i totes dues han basat el seu poder en la destrucció sistemàtica dels drets fonamentals. Si alguna cosa les uneix és, sens dubte, l'odi profund a la llibertat. Amb una diferència: el món recorda i vetlla la memòria de les víctimes de les dictadures de dretes, però ha decidit sotmetre les víctimes de les dictadures d'esquerres a la ignomínia del menyspreu, el silenci i la impunitat. Encara no fa gaire podíem veure com aquesta barreja de tsar feudal i comissari estalinista que és Putin transformava l'homenatge al final de la Segona Guerra Mundial en un panegíric del règim estalinista. I ho va fer davant de desenes de caps d'estat, impassibles a la vergonya. El dens i pensant silenci del món intel·lectual, polític i social davant les atrocitats d'aquestes dictadures d'esquerra és un símptoma més de la derrota de la llibertat en mans del sectarisme. De fet, un triomf sagnant de la doble moral.Res del que està passant, doncs, a Galícia, em resulta sorprenent. Que l'UPG, un partit membre del BNG, vulgui expulsar un dirigent local perquè no defensa el catecisme ideològic imposat, i perquè no tolera la llibertat de pensament, forma part de la millor tradició de les txeques comunistes. Quina és la lesa culpa de Pedro Gómez Valadés? Nacionalista gallec, home d'esquerres i militant compromès, Pedro ha comès un pecat d'incorrecció que ha tret de l'armari la vocació inquisidora del seu partit, i el resultat n'és l'intent d'expulsió: ha creat una associació d'amistat amb Israel. És a dir, des de la seva capacitat de pensar individualment, més enllà del pensament únic, i convençut de la validesa de la dialèctica com a mètode de raonament, ha arribat a conclusions sobre l'Orient Mitjà que no són les majoritàries en el seu partit. Actes de l'associació? Algunes trobades culturals, el recordatori de l'holocaust, i més bones intencions que pressupost. Però ha estat prou per animar una autèntica caça de bruixes interna que, fins i tot, ha portat el diputat Francisco Rodríguez, en una assemblea general, a assegurar que els únics amics possibles del seu partit són la Cuba de Fidel, la Veneçuela de Chávez i, ai las!, la República Islàmica d'Iran. Òbviament, davant d'aquesta tríada de paradisos de la llibertat, la democràcia israeliana no pot tenir cabuda. De moment, doncs, Pedro està patint tota mena d'improperis, ha estat cridat a files, ha rebut desqualificacions públiques i té un procés obert d'expulsió encara no conclòs. I tot per gosar pensar més enllà de la consigna.Podríem considerar que es tracta d'una anècdota desgraciada, que hi ha sectaris arreu i que tot plegat no ens condueix a res genèric. Però no és així. D'entrada, estem parlant d'un partit que governa Galícia. No és, doncs, intranscendent que un dels seus membres qualificats, consideri com a referents tres de les pitjors dictadures actuals. És a dir, el govern gallec inclou, en les sensibilitats que el governen, idees totalitàries d'esquerres. Què passaria si inclogués idees totalitàries de dretes? A més, aquesta mena de caça de bruixes contra els lliurepensadors no només resulta impune sinó que és ben vista, quan es produeix en nom de l'esquerra. No tinc cap mena de dubtes que el diputat Paco Rodríguez, i el corrent ideològic que representa, són profundament reaccionaris. Però a diferència dels reaccionaris de dretes, aquests tenen bona premsa. Avui, es pot defensar una tirania temible com la iraniana, o l'espantall de la dictadura cubana, o els deliris feixistes de Chávez, i vendre-ho tot com una aposta solidària i progressista. Sota la bandera de la solidaritat, s'amaguen mirades brutalment insolidàries amb milers de víctimes. No cal dir que hi ha el tema d'Israel, autèntic catalitzador de totes les patologies que l'esquerra reaccionària és capaç de crear. En aquest punt, Israel esdevé el termòmetre del maniqueisme ideològic. Se´l criminalitza, se l´homogenitza fins al punt de què qualsevol israelí, pel sol fet d´existir, és culpable, es redueix la seva democrfàcia a una caricatura, i, per la via de defensar la legítima causa palestina, es minimitza fins a la comprensió al terrorisme nihilisa. Per sumar despropòsits, fins i tot s´arriba a banalitzar l´Holocaust. Mentrestant, els col.legues de les dictadures de Síria, Irán, Sudán, etc, bateguen feliços sota el sol. Res a condemnar. Amics de la causa... En fi, no hi ha gaire més a dir. Pedro Gómez té un problema amb el seu partit. Però la qüestió no és aquesta. La qüestió és que el seu partit té un seriós i punyent problema amb la llibertat.
