Apologia de la maldat
Pilar Rahola
Vull fer esclatar el cor de la mentida", va assegurar un exultant Robert Faurisson, corejat per elogis i per abrandats aplaudiments. Conegut negacionista francès, acabava de ser condemnat al seu país per negar l'extermini nazi contra els jueus, però això no li havia impedit gaudir d'unes vacances pagades a l'Iran, per tal de participar com a ponent en el congrés que el feixisme iranià ha muntat sobre l'Holocaust. Als passadissos del congrés, David Duke, exdirigent del Ku Klux Klan, mostrava la seva felicitat als escassos periodistes europeus que havien seguit l'acte, i aprofitava per parlar de la "vergonya" occidental, repressora de la llibertat d'expressió. No cal dir que l'Iran era model de llibertats, en boca del conegut racista americà. També diuen les cròniques que els representants iranians no estaven del tot feliços, que havien volgut donar una aparença "científica" al congrés, i que se'ls havia escapat de les mans. Que havia esdevingut, finalment, una orgia de negacionistes, nazis de tot pelatge i tota la llarga família de coneguts antisemistes que poblen llibreries i pamflets del món, per a desgràcia de la intel·ligència i de la justícia. Només hi faltava Mel Gibson... És a dir, el congrés de l'Iran sobre l'Holocaust havia resultat un gran espectacle d'odi i menyspreu a les víctimes jueves de la Shoah, pagat amb diners d'un Estat, membre de l'ONU, la influència del qual a l'Islam, al Pròxim Orient i arreu, és més que notòria. No cal dir que el president Ahmadinejad va tornar a amenaçar Israel, va demanar la seva desaparició i va animar tots els musulmans a fer-la efectiva. Ras i curt: apologia de l'odi, amenaça bèl·lica d'un país contra un altre, exhibició pública de tot plegat, i , finalment, una notòria inhibició i indiferència del món, perfectament exemplaritzada en el malvat silenci de l'Organització de Nacions Unides. Si d'alguna cosa ha servit el congrés de l'Iran, ha estat per a aquesta: per demostrar que es pot fer apologia del negacionisme nazi, i no patir-ne cap conseqüència.Perquè tinc desenes d'amics que pertanyen al terrible naufragi de l'Holocaust; perquè recordo l'amiga colombiana, l'àvia de la qual va perdre el coneixement del polonès, quan fou rescatada, ala 13 anys d'Auschwitz, amb tota la família desapareguda; perquè recordo la mirada tremolosa d'un supervivent a Xile, que em deia, entre llàgrimes, que mai cap europeu li havia demanat perdó; perquè recordo aquell home trist que vaig conèixer a Santiago, el pare del qual, músic de professió, va haver de tocar el violí mentre executaven la seva família; perquè foren més d'un milió de nens; perquè desaparegueren dos terços de la població jueva europea; perquè desenes de pobles, amb la seva vida jueva de segles, desaparegueren del mapa per sempre; per tant de dolor, per tanta maldat, per tanta tragèdia que em pesa a l'ànima amb la culpa de segles que Europa acumula, per tot em sento profundament trista, profundament perduda i profundament derrotada. És cert. El racista Duke té motius per estar exultant: alimentar l'odi als jueus i burlar-se de l'Holocaust que varen patir sis milions de persones, surt gratis, totalment gratis. A qui li importa? Quin país ha retirat l'ambaixador iranià del seu territori? Quin ha demanat explicacions en l'Assemblea General de l'ONU? Qui enviarà a la presó els que han participat en aquesta apologia de la maldat? Qui es commourà! De totes les vegades que he escrit que els jueus estan sols davant la seva dissort, i que Israel està sol davant la seva supervivència, aquesta és la que més dades em dóna per estar-ne segura. Em pregunto. El món hauria permès un congrés oficial, públic, legal, a favor del racisme? No hi hauria hagut tota mena d'actes de solidaritat, no s'haurien plantejat boicots econòmics, militars, i la diplomàcia no hauria exhaurit tots els recursos per tal d'evitar-ho? Els Saramagos del món, no haurien expressat la seva ràbia monumental? Però quan el racisme s'adreça als jueus, víctimes de la major aniquilació de la història, el món considera que aquest no és, mai no ha estat, el seu problema. De la impunitat reneix, rabiüt i reforçat, l'odi. I, amb l'odi reforçat, totes les portes del mal estan obertes.Diu una vella dita: quan el teu enemic assegura que vol matar-te, creu-lo. Què deuen pensar els israelians? Què deuen pensar els jueus del món? Pensen que estan sols. Que sempre han estat sols davant l'odi antisemita.
