Caça de bruixes al BNG

Caça de bruixes al BNG

Pilar Rahola

A aquestes alçades de la biografia del món, goso dir amb convicció que les forces reaccionàries de la dreta són tan malvades i perverses com ho són les forces reaccionàries d'esquerres. Totes dues han tenyit de sang i tragèdia la història d'Europa, totes dues han massacrat milions de persones i totes dues han basat el seu poder en la destrucció sistemàtica dels drets fonamentals. Si alguna cosa les uneix és, sens dubte, l'odi profund a la llibertat. Amb una diferència: el món recorda i vetlla la memòria de les víctimes de les dictadures de dretes, però ha decidit sotmetre les víctimes de les dictadures d'esquerres a la ignomínia del menyspreu, el silenci i la impunitat. Encara no fa gaire podíem veure com aquesta barreja de tsar feudal i comissari estalinista que és Putin transformava l'homenatge al final de la Segona Guerra Mundial en un panegíric del règim estalinista. I ho va fer davant de desenes de caps d'estat, impassibles a la vergonya. El dens i pensant silenci del món intel·lectual, polític i social davant les atrocitats d'aquestes dictadures d'esquerra és un símptoma més de la derrota de la llibertat en mans del sectarisme. De fet, un triomf sagnant de la doble moral.Res del que està passant, doncs, a Galícia, em resulta sorprenent. Que l'UPG, un partit membre del BNG, vulgui expulsar un dirigent local perquè no defensa el catecisme ideològic imposat, i perquè no tolera la llibertat de pensament, forma part de la millor tradició de les txeques comunistes. Quina és la lesa culpa de Pedro Gómez Valadés? Nacionalista gallec, home d'esquerres i militant compromès, Pedro ha comès un pecat d'incorrecció que ha tret de l'armari la vocació inquisidora del seu partit, i el resultat n'és l'intent d'expulsió: ha creat una associació d'amistat amb Israel. És a dir, des de la seva capacitat de pensar individualment, més enllà del pensament únic, i convençut de la validesa de la dialèctica com a mètode de raonament, ha arribat a conclusions sobre l'Orient Mitjà que no són les majoritàries en el seu partit. Actes de l'associació? Algunes trobades culturals, el recordatori de l'holocaust, i més bones intencions que pressupost. Però ha estat prou per animar una autèntica caça de bruixes interna que, fins i tot, ha portat el diputat Francisco Rodríguez, en una assemblea general, a assegurar que els únics amics possibles del seu partit són la Cuba de Fidel, la Veneçuela de Chávez i, ai las!, la República Islàmica d'Iran. Òbviament, davant d'aquesta tríada de paradisos de la llibertat, la democràcia israeliana no pot tenir cabuda. De moment, doncs, Pedro està patint tota mena d'improperis, ha estat cridat a files, ha rebut desqualificacions públiques i té un procés obert d'expulsió encara no conclòs. I tot per gosar pensar més enllà de la consigna.Podríem considerar que es tracta d'una anècdota desgraciada, que hi ha sectaris arreu i que tot plegat no ens condueix a res genèric. Però no és així. D'entrada, estem parlant d'un partit que governa Galícia. No és, doncs, intranscendent que un dels seus membres qualificats, consideri com a referents tres de les pitjors dictadures actuals. És a dir, el govern gallec inclou, en les sensibilitats que el governen, idees totalitàries d'esquerres. Què passaria si inclogués idees totalitàries de dretes? A més, aquesta mena de caça de bruixes contra els lliurepensadors no només resulta impune sinó que és ben vista, quan es produeix en nom de l'esquerra. No tinc cap mena de dubtes que el diputat Paco Rodríguez, i el corrent ideològic que representa, són profundament reaccionaris. Però a diferència dels reaccionaris de dretes, aquests tenen bona premsa. Avui, es pot defensar una tirania temible com la iraniana, o l'espantall de la dictadura cubana, o els deliris feixistes de Chávez, i vendre-ho tot com una aposta solidària i progressista. Sota la bandera de la solidaritat, s'amaguen mirades brutalment insolidàries amb milers de víctimes. No cal dir que hi ha el tema d'Israel, autèntic catalitzador de totes les patologies que l'esquerra reaccionària és capaç de crear. En aquest punt, Israel esdevé el termòmetre del maniqueisme ideològic. Se´l criminalitza, se l´homogenitza fins al punt de què qualsevol israelí, pel sol fet d´existir, és culpable, es redueix la seva democrfàcia a una caricatura, i, per la via de defensar la legítima causa palestina, es minimitza fins a la comprensió al terrorisme nihilisa. Per sumar despropòsits, fins i tot s´arriba a banalitzar l´Holocaust. Mentrestant, els col.legues de les dictadures de Síria, Irán, Sudán, etc, bateguen feliços sota el sol. Res a condemnar. Amics de la causa... En fi, no hi ha gaire més a dir. Pedro Gómez té un problema amb el seu partit. Però la qüestió no és aquesta. La qüestió és que el seu partit té un seriós i punyent problema amb la llibertat.

Apologia de la maldat

Pilar Rahola

Vull fer esclatar el cor de la mentida", va assegurar un exultant Robert Faurisson, corejat per elogis i per abrandats aplaudiments. Conegut negacionista francès, acabava de ser condemnat al seu país per negar l'extermini nazi contra els jueus, però això no li havia impedit gaudir d'unes vacances pagades a l'Iran, per tal de participar com a ponent en el congrés que el feixisme iranià ha muntat sobre l'Holocaust. Als passadissos del congrés, David Duke, exdirigent del Ku Klux Klan, mostrava la seva felicitat als escassos periodistes europeus que havien seguit l'acte, i aprofitava per parlar de la "vergonya" occidental, repressora de la llibertat d'expressió. No cal dir que l'Iran era model de llibertats, en boca del conegut racista americà. També diuen les cròniques que els representants iranians no estaven del tot feliços, que havien volgut donar una aparença "científica" al congrés, i que se'ls havia escapat de les mans. Que havia esdevingut, finalment, una orgia de negacionistes, nazis de tot pelatge i tota la llarga família de coneguts antisemistes que poblen llibreries i pamflets del món, per a desgràcia de la intel·ligència i de la justícia. Només hi faltava Mel Gibson... És a dir, el congrés de l'Iran sobre l'Holocaust havia resultat un gran espectacle d'odi i menyspreu a les víctimes jueves de la Shoah, pagat amb diners d'un Estat, membre de l'ONU, la influència del qual a l'Islam, al Pròxim Orient i arreu, és més que notòria. No cal dir que el president Ahmadinejad va tornar a amenaçar Israel, va demanar la seva desaparició i va animar tots els musulmans a fer-la efectiva. Ras i curt: apologia de l'odi, amenaça bèl·lica d'un país contra un altre, exhibició pública de tot plegat, i , finalment, una notòria inhibició i indiferència del món, perfectament exemplaritzada en el malvat silenci de l'Organització de Nacions Unides. Si d'alguna cosa ha servit el congrés de l'Iran, ha estat per a aquesta: per demostrar que es pot fer apologia del negacionisme nazi, i no patir-ne cap conseqüència.Perquè tinc desenes d'amics que pertanyen al terrible naufragi de l'Holocaust; perquè recordo l'amiga colombiana, l'àvia de la qual va perdre el coneixement del polonès, quan fou rescatada, ala 13 anys d'Auschwitz, amb tota la família desapareguda; perquè recordo la mirada tremolosa d'un supervivent a Xile, que em deia, entre llàgrimes, que mai cap europeu li havia demanat perdó; perquè recordo aquell home trist que vaig conèixer a Santiago, el pare del qual, músic de professió, va haver de tocar el violí mentre executaven la seva família; perquè foren més d'un milió de nens; perquè desaparegueren dos terços de la població jueva europea; perquè desenes de pobles, amb la seva vida jueva de segles, desaparegueren del mapa per sempre; per tant de dolor, per tanta maldat, per tanta tragèdia que em pesa a l'ànima amb la culpa de segles que Europa acumula, per tot em sento profundament trista, profundament perduda i profundament derrotada. És cert. El racista Duke té motius per estar exultant: alimentar l'odi als jueus i burlar-se de l'Holocaust que varen patir sis milions de persones, surt gratis, totalment gratis. A qui li importa? Quin país ha retirat l'ambaixador iranià del seu territori? Quin ha demanat explicacions en l'Assemblea General de l'ONU? Qui enviarà a la presó els que han participat en aquesta apologia de la maldat? Qui es commourà! De totes les vegades que he escrit que els jueus estan sols davant la seva dissort, i que Israel està sol davant la seva supervivència, aquesta és la que més dades em dóna per estar-ne segura. Em pregunto. El món hauria permès un congrés oficial, públic, legal, a favor del racisme? No hi hauria hagut tota mena d'actes de solidaritat, no s'haurien plantejat boicots econòmics, militars, i la diplomàcia no hauria exhaurit tots els recursos per tal d'evitar-ho? Els Saramagos del món, no haurien expressat la seva ràbia monumental? Però quan el racisme s'adreça als jueus, víctimes de la major aniquilació de la història, el món considera que aquest no és, mai no ha estat, el seu problema. De la impunitat reneix, rabiüt i reforçat, l'odi. I, amb l'odi reforçat, totes les portes del mal estan obertes.Diu una vella dita: quan el teu enemic assegura que vol matar-te, creu-lo. Què deuen pensar els israelians? Què deuen pensar els jueus del món? Pensen que estan sols. Que sempre han estat sols davant l'odi antisemita.

www.pilarrahola.com